Com aprendre més sobre els cucs de terra amb la ciència ciutadana
Open PDF in new window.
Victoria J. Burton 1 i Erin K. Cameron 2*
1 Life Sciences Department, Natural History Museum, London, United Kingdom2 Department of Environmental Science, Saint Mary’s University, Halifax, NS, Canada
Alguna vegada has volgut realitzar investigació científica? La ciència ciutadana, o comunitària, inclou a persones no científiques en la recollida de dades per ajudar els científics en la seva recerca. El terme cobreix una gran varietat de projectes: des de projectes exclusivament en línia, com classificar galàxies, fins a activitats pràctiques a l’aire lliure, passant per ajudar en expedicions científiques. Idealment, la ciència ciutadana beneficia a tothom: els científics recullen més dades i d’una manera més extensa que no podrien fer per si sols. Les persones no científiques es beneficien aprenent alguna cosa nova i experimentant com funciona la ciència, i amb sort, passant-s’ho bé! Tanmateix, la mida petita de la majoria d’organismes del sòl suposa un repte per a la ciència ciutadana. No obstant això, els cucs de terra són fàcils de reconèixer i relativament grans, així que hi ha diversos projectes de ciència ciutadana centrats en ells. En aquest article, analitzem la ciència ciutadana dels cucs de terra des dels seus orígens amb els naturalistes dels segles XVIII i XIX, fins als temps moderns. Descobreix què han aportat les persones no científiques a la ciència dels cucs de terra i com pots dissenyar les teves pròpies investigacions sobre cucs de terra.
PER QUÈ LA CIÈNCIA CIUTADANA?
La ciència no només la realitzen els científics. S’anomena ciència ciutadana quan altres persones, com estudiants o famílies, recullen dades científiques i ajuden amb la recerca. La ciència ciutadana, també coneguda com a ciència comunitària, permet que qualsevol persona participi en la recerca, i la seva popularitat ha anat creixent. Els científics es beneficien perquè això els ajuda a recollir dades que d’altra manera hauria sigut més difícil, més car o impossible de recollir. D’altra banda, els científics ciutadans tenen l’oportunitat d’involucrar-se directament en la recerca i d’aprendre sobre la ciència.
TIPUS DE CIÈNCIA CIUTADANA
Hi ha molts tipus de ciència ciutadana. Alguns projectes aprofiten la capacitat dels ordinadors personals per buscar vida extraterrestre¹ o per trobar cures per a malalties². Altres projectes de ciència ciutadana en línia demanen ajuda a les persones per identificar fauna salvatge o galàxies, traduir documents i moltes altres tasques³. Altres projectes necessiten que les persones surtin a l’exterior per realitzar censos de fauna salvatge⁴ o per mesurar la contaminació de l’aigua⁵. Fins i tot hi ha projectes d’estil expedicionari, en els quals els voluntaris ajuden als científics en investigacions sobre volcans o boscos pluvials.
PER QUÈ ESTUDIAR ELS CUCS DE TERRA?
Els sòls sans són importants per a tota la vida a la Terra, ja que reciclen els nutrients, filtren l’aigua i ajuden a créixer a les plantes. A mesura que els cucs de terra s’alimenten i fan galeries, els cucs barregen el sòl i proporcionen els nutrients que la majoria de les plantes necessiten. Segons la ubicació de l’estudi, les preguntes científiques que es volen abordar sobre els cucs de terra varien. En alguns llocs com el Regne Unit, els cucs de terra es consideren beneficiosos i els científics volen saber on es troben per millorar la salut del sòl. Però en altres àrees del món, com la major part del Canadà i el nord dels Estats Units, l’última glaciació va exterminar els cucs de terra. Ara, els únics cucs de terra que hi viuen són aquells que van ser portats per persones, sovint accidentalment, amb sòl o plantes importades d’Europa. La recerca científica en aquestes zones sovint intenta determinar on es troben els cucs de terra i com s’estan estenent, per intentar reduir els impactes dels cucs de terra als boscos. Tot i que els cucs de terra poden ser invasors, normalment es consideren beneficiosos als jardins i per al compostatge i només es converteixen en un problema quan s’escapen a àrees salvatges.
CIÈNCIA CIUTADANA PER ALS CUCS DE TERRA
Els cucs de terra van ser alguns dels primers animals del sòl estudiats pels primers científics i segueixen sent investigats avui en dia, amb l’ajuda de pagesos, jardiners, estudiants i moltes altres persones. La majoria d’organismes del sòl són petits i requereixen equipament especialitzat i coneixements per estudiar-los. Això fa que sigui difícil incloure’ls en la ciència ciutadana. Els cucs de terra són una excepció, ja que són relativament grans, fàcils de trobar i d’observar sense equipament especial. El mètode habitual per trobar cucs de terra és excavar un cub de sòl i després buscar-hi a mà per recollir els cucs presents. Un altre mètode utilitza una barreja de pols de mostassa i aigua calenta, que es tira sobre el sòl. Quan l’aigua de mostassa toca algun cuc de terra, fa que aquests es moguin cap a la superfície, on poden ser capturats, sense que la mostassa els faci un dany permanent.
Tot i que fa falta un microscopi per poden identificar les espècies de la majoria de cucs de terra, es fàcil agrupar-los en diferents categories segons el seu estil de vida. Aquestes categories s’anomenen ecotips. Els tres ecotips (endogeus, anècics i epigeus (Figura 1)) sovint es poden distingir per científics ciutadans.
CIÈNCIA CIUTADANA PRIMERENCA SOBRE ELS CUCS DE TERRA
Els primers científics naturals, com John Ray (1627–1705) i Carolus Linnaeus (1707–1778), agrupaven tots els animals allargats i tortuosos com a “cucs”, i molts d’aquests animals encara tenen noms comuns que reflecteixen aquest fet. Algunes erugues de papallona s’anomenen “cucs de polzades”, els llangardaixos sense potes es diuen “cucs lents”, i les larves d’insectes brillants es coneixen com a “cucs lluminosos”. John Ray va ser el primer a registrar la frase “l’ocell que s’aixeca d’hora agafa el cuc” al seu llibre “A Handbook of Proverbs (Un manual de proverbis)” publicat l’any 1670. Linnaeus va establir normes per nomenar organismes i va anomenar el cuc de terra comú Lumbricus terrestris, el mateix nom que té avui.
El pastor anglès Gilbert White (1720–1793) va ser el primer a observar i escriure sobre com viuen els cucs de terra. Va descriure com els cucs de terra semblaven promoure el creixement de les plantes i com eren una part important de la cadena alimentària. Inspirat per els escrits de White, Charles Darwin (1809–1882) també es va sentir fascinat pels cucs de terra. El seu llibre “The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms, with Observations on their Habits (La formació d’humus vegetal a través de l’acció de cucs de terra, amb observacions dels seus hàbitats” [1] és el resultat de 40 anys d’estudi sobre els cucs de terra i va ser el seu últim llibre publicat, a l’octubre de 1881. Va ser molt popular, venent 6.000 exemplars durant el primer any.
QUE VA DESCOBRIR DARWIN SOBRE ELS CUCS DE TERRA?
Darwin va descobrir que els cucs de terra no tenen sentit de l’oïda. Va descobrir-ho cridant-los i tocant-los diversos instruments musicals, incloent un piano, un fagot i una flauta de metall. No obstant això, els cucs de terra en testos col·locats sobre un piano s’amagaven a les seves galeries quan es tocaven notes, mostrant que poden sentir les vibracions a través del sòl. Darwin també va investigar el sentit de l’olfacte dels cucs de terra bufant-los fum de tabac i perfum, i no reaccionaven. Tanmateix, sí que poden olorar els seus aliments preferits; Darwin va experimentar donant als cucs de terra diferents tipus d’aliments i va observar quins preferien. Va descobrir que els cucs preferien les fulles de cirerer silvestre per davant de les fulles de til·ler i avellaner. Als cucs de terra també els hi agradaven les cols, el rave picant, les pastanagues i l’api, però algunes herbes com la sàlvia, el timó i la menta gairebé no les tocaven.
Darwin va observar com les pedres grans i els edificis antics es van enterrant lentament, incloent un viatge que va fer a Stonehenge per examinar les pedres que estan enterrades allí. Darwin va col·locar una pedra gran sobre la superfície del sòl del seu jardí i durant 29 anys, va registrar quant de temps li costava a la pedra ser enterrada pels cucs de terra. Utilitzant aquest experiment, Darwin va calcular que els cucs de terra mouen 34.000 kg de sòl (el pes de cinc elefants africans i mig) per hectàrea (aproximadament un camp de futbol i quart) fins a la superfície cada any. Aquest procés s’anomena bioturbació.
CIENCIA CIUTADANA DELS CUCS DE TERRA AVUI EN DIA
Malgrat la llarga història d’investigació sobre els cucs de terra, encara no coneixem prou bé on els cucs de terra són més comuns i com afecten altres espècies. La ciència ciutadana està ajudant els científics a respondre aquestes preguntes. Hi ha un nombre creixent de programes en diferents parts del món que impliquen mostrejos de cucs de terra (Figura 2 i Taula 1). Les dades recollides pels científics ciutadans es poden enviar als científics per correu o mitjançant aplicacions mòbils. Alguns dels programes estan dissenyats per a ser utilitzats a les escoles i inclouen suggeriments sobre com es poden vincular als materials curriculars, mentre que altres programes estan dissenyats per tal que qualsevol persona hi pugui participar.
DESCOBRIMENTS DE LA CIENCIA CIUTADANA SOBRE ELS CUCS DE TERRA
Molta de la recerca dels projectes de ciència ciutadana encara està en marxa, però ja hi ha hagut algunes descobertes emocionants. Els científics ciutadans han estat extremadament importants! Per exemple, als Estats Units, els científics ciutadans han ajudat a detectar la propagació de noves espècies, com els cucs saltadors (Amynthas spp.), que van ser introduïts des d’Àsia. A Finlàndia, els científics ciutadans han ajudat a demostrar que el nombre d’espècies de cucs de terra disminueix de sud a nord del país. Al nord, la majoria dels llocs mostrejats no tenien cucs de terra o només n’hi havia una espècie, probablement a causa de les baixes temperatures. Al Regne Unit, el OPAL Soil and Earthworm Survey va descobrir que els científics ciutadans troben que és bastant difícil identificar les espècies de cucs de terra, però poden distingir els ecotips correctament entre un 70–90% de les vegades.
El projecte What is Under Your Feet? va confirmar que el nombre de cucs de terra canvia amb les estacions, amb més cucs a la primavera i a la tardor³. També que hi ha més cucs després de que hagi plogut. El projecte #60minworms va comptabilitzar els cucs de terra als camps agrícoles i va trobar que l’arada del sòl reduïa el nombre de cucs de terra⁴. Algunes granges no tenien cucs de terra epigeus o anècics, cosa que pot indicar que els camps es treballen massa sovint. El projecte Earthworm Watch va trobar que els jardins que utilitzen fertilitzants orgànics, com el fems i el compost, tenien un 20% més de cucs de terra que els jardins que no afegien cap fertilitzant.
FES LA TEVA PRÒPIA INVESTIGACIÓ SOBRE ELS CUCS DE TERRA
Que els cucs de terra siguin útils o perjudicials per a la salut del sòl depèn de la zona del món en què es trobin, però sempre són importants. Mitjançant la ciència ciutadana, científics, estudiants, famílies, pagesos i qualsevol altra persona interessada poden treballar junts per descobrir més coses sobre els cucs de terra. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta sobre els cucs de terra que pots investigar. Aquí tens algunes propostes si vols començar el teu propi projecte sobre els cucs de terra:
- Recrea un dels experiments de Darwin: quant triguen els cucs de terra a enterrar una pedra al teu jardí? Creus que això varia depenent de la ubicació de la pedra al teu jardí?
- Com afecta l’estació a l’abundància de cucs de terra al teu jardí, o el nombre de diferents tipus de cucs?
- Com varia el nombre i tipus de cucs de terra a diferents hàbitats(com per exemple el teu jardí comparat amb un bosc)? - Comença una pila de compost a casa: quant temps triga en arribar-hi els cucs de terra?
NOTES A PEU DE PÀGINA
1 setiathome.berkeley.edu/
2 foldingathome.org/
5 freshwaterwatch.thewaterhub.org/
GLOSSARI
**Ciència ciutadana **
Estudis científics realitzats totalment o parcialment per voluntaris en lloc de científics remunerats, també coneguda com a ciència comunitària.
Ecotip
Grups de cucs de terra basats en la forma que fan galeries i com s’alimenten.
**Endogeus **
Un cuc de terra que crea forats horitzontals al sòl, alimentant-se del sòl mentre excava. Normalment de color pàl·lid.
Anècics
Un tipus de cuc de terra que construeix forats verticals profunds i surt a la superfície per menjar matèria vegetal. Sovint de gran mida i color vermell.
Epigeus
Cucs de terra que s’alimenten i excaven a prop de la superfície del sòl, alimentant-se de fulles mortes. Normalment petits i de color vermell.
Bioturbació
El moviment de sòl per part d’animals o plantes vius.
**Hàbitats **
L’entorn natural dels animals, plantes o altres organismes, proporcionant-los menjar, refugi, protecció i parelles.
REFERÈNCIES
- Darwin, C. 1882. The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms With Observations on Their Habits. London: John Murray. Available online at: darwinonline.org.uk/EditorialIntroductions/Freeman_VegetableMouldandWorms.html - Baker, G. H., Thumlert, T. A., Meisel, L. S., Carter, P. J., and Kilpin, G. P. 1997. “Earthworms downunder”: a survey of the earthworm fauna of urban and agricultural soils in Australia. Soil Biol. Biochem. 29:589–97. doi: 10.1016/S0038-0717(96)00184-8
- Martay, B., and Pearce-Higgins, J. W. 2018. Using data from schools to model variation in soil invertebrates across the UK: the importance of weather, climate, season and habitat. Pedobiologia 67:1–9. doi: 10.1016/j.pedobi.2018.01.002
- Stroud, J. L. 2019. Soil health pilot study in England: outcomes from an on-farm earthworm survey. PLoS ONE 14:e0203909. doi: 10.1371/journal.pone.0203909
EDITED BY: Rémy Beugnon, German Centre for Integrative Biodiversity Research (iDiv), Germany
CITATION: Burton VJ and Cameron EK (2021) Learning More About Earthworms With Citizen Science. Front. Young Minds 8:548525. doi: 10.3389/frym.2020.548525
**CONFLICT OF INTEREST: **The author declares that the research was conducted in the absence of any commercial or financial relationships that could be construed as a potential conflict of interest.
COPYRIGHT ©2021 Burton und Cameron. Dieser Artikel ist unter den Bedingungen der Creative-Commons-Lizenz Namensnennung (CC-BY) frei zugänglich. Die Nutzung, Verbreitung oder Vervielfältigung mit allen Mitteln und in allen Formaten ist erlaubt, vorausgesetzt, dass der/die ursprüngliche(n) Autor(en) und der/die Inhaber des Urheberrechts genannt werden und die ursprüngliche Veröffentlichung in dieser Zeitschrift gemäß der akzeptierten akademischen Praxis zitiert wird. Jegliche Nutzung, Verbreitung oder Vervielfältigung, die nicht mit diesen Bedingungen übereinstimmt, ist untersagt.
REVISORS JOVES
**AYA, EDAT: 9 **
L’Aya vol estudiar biologia marina. Vol especialitzar-se en taurons i rajades.Les seves assignatures preferides a l’escola són la lectura, l’escriptura, les matemàtiques i la música.En el seu temps lliure li agrada llegir llibres, provar de fer trencaclosques difícils, entrenar per a curses de velocitat i de camp a través, experimentar amb diferents tècniques artístiques i patinar amb patins de rodes.
AUTORS
VICTORIA J. BURTON
Vaig passar la meva infantesa jugant a l’aire lliure, fent diaris de natura i aprenent a identificar plantes, ocells i insectes al bosc. No m’agradava l’escola, però sempre havia volgut ser científica, així que vaig estudiar una carrera a The Open University. Acabo d’acabar el meu doctorat a l’Imperial College London, on vaig investigar com responen les comunitats d’invertebrats del sòl i de la fullaraca a les activitats humanes. En el meu temps lliure, m’agrada cuidar dels meus animals de companyia i plantes, i ajudar a gestionar el Bug Club per a joves interessats en els insectes.*v.burton@nhm.ac.uk
ERIN K. CAMERON
De petita m’agradava jugar a l’aire lliure i m’encantava la ciència, però no em vaig plantejar ser biòloga fins que vaig arribar a la universitat. Al final, vaig començar a col·laborar en una investigació sobre com les activitats humanes afecten els ocells, i ho vaig trobar fascinant. Quan vaig començar a treballar amb organismes del sòl i vaig veure tot el que encara no se sap sobre ells, vaig tenir clar que volia estudiar ecologia.Ara investigo com les activitats humanes afecten la biodiversitat del sòl i el funcionament dels ecosistemes. En el meu temps lliure, m’agrada fer esquí de fons, anar amb bicicleta i fer caiac.
TRADUCTORA
SANDRA VARGA
La Sandra és Professora Associada a la Universitat de Lincoln, el Regne Unit. A part d’impartir classes en biologia, fa recerca investigant les relacions entre les plantes i el sòl per entendre com el canvi climàtic està afectant aquestes interaccions, i investiga com els microbis del sòl poden contribuir a la producció de plantes d’una manera més sostenible.
FUNDING (TRANSLATION)
The team Translating Soil Biodiversity acknowledges support of the German Centre for integrative Biodiversity Research (iDiv) Halle-Jena-Leipzig funded by the German Research Foundation (DFG FZT 118, 202548816).
CITATION (TRANSLATION)
This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC-BY 4.0). The use, distribution or reproduction in other forums is permitted, provided the original author(s) and the copyright owner(s) are credited and that the original publication in this journal is cited, in accordance with accepted academic practice. No use, distribution or reproduction is permitted which does not comply with these terms.
Recommended citation format: Burton VJ & Cameron EK (2025) Learning More About Earthworms With Citizen Science. (Catalan translation: Sandra Varga). Translating Soil Biodiversity & Front. Young Minds. Originally published in [2021], doi: 10.3389/frym.2020.548525
Figures
Figura 1: Hi ha tres gran grups de cucs de terra, anomenats ecotips: endogeus, anècics, i epigeus. Algunes de les seves característiques es descriuen en aquesta figura (Crèdits: earthworm clipart from Vecteezy.com Earthworm photographs © Trustees of the Natural History Museum/Harry Taylor).
