Podem salvar a les besties conservant a les belles?

Open PDF in new window.

Felix Gottschall 1,2, Erin K. Cameron 3, Inês S. Martins 4, Julia Siebert 1,2 i Nico Eisenhauer 1,2*

1 Experimental Interaction Ecology, German Centre for Integrative Biodiversity Research (iDiv) Halle-Jena-Leipzig, Leipzig, Germany2 *Institute of Biology, Leipzig University, Leipzig, Germany 3 *

Department of Environmental Science, Saint Mary’s University, Halifax, Canada

4Department of Biology, Leverhulme Centre for Anthropocene Biodiversity, University of York, York, United Kingdom

Tenir una gran varietat d’espècies a la Terra és essencial per a la salut humana i l’economia. Per aquest motiu, s’han establert àrees de conservació arreu del món. Aquestes accions de conservació se centren principalment en les “belles”, com els pandes o els tigres. Moltes altres espècies no són tan carismàtiques i, per tant, només es consideren “bèsties”. Moltes d’aquestes “bèsties” viuen vides invisibles a sota del sòl, però són extremadament importants per a la humanitat. Ens vam preguntar si els esforços de conservació actuals, basats en la protecció de les “belles”, poden ajudar a protegir automàticament les “bèsties”. En altres paraules, hi ha una alta diversitat biològica al sòl en llocs amb alta biodiversitat a l’aire lliure? Vam posar en el mapa la biodiversitat terrestre i subterrània arreu del món i vam descobrir que hi ha moltes zones on la biodiversitat a sobre terra és alta, però la biodiversitat subterrània és baixa, o viceversa. Els nostres resultats suggereixen que conservar les “belles” pot no ser suficient per protegir les “bèsties”. Hem de considerar la vida subterrània a l’hora de planificar noves àrees de conservació.

QUÈ ENS PROPORCIONA LA NATURA I PER QUÈ HO NECESSITEM?

Quan fem una caminada per la natura o una passejada per un parc, hi ha molts animals i plantes diferents per descobrir. Els ocells cantants, les abelles que brunzen i les flors boniques són belles per si mateixes i una cosa que gaudim. A més, aquestes plantes i animals proporcionen funcions importants al nostre ecosistema i serveis per a nosaltres com a humans (els quals anomenem serveis****ecosistèmics). Per exemple, els ocells poden controlar plagues com les d’àfids, i les plantes ens proporcionen oxigen mentre també produeixen aliments amb l’ajuda de les abelles que propaguen el pol·len. La quantitat i extensió d’aquestes funcions i serveis ecosistèmics depenen molt de la varietat de diferents espècies de plantes i animals. Aquesta varietat s’anomena biodiversitat [1].

Moltes espècies de plantes i animals a tot el món estan amenaçades per les activitats humanes. L’increment de l’agricultura, la desforestació i el canvi climàtic a causa de l’ús excessiu de combustibles fòssils han empès moltes espècies cap a l’extinció [2]. Aquesta pèrdua d’espècies no només és preocupant pel seu valor intrínsec, sinó també perquè depenem dels serveis de la natura. Amb la pèrdua contínua d’espècies, no només perdrem parts de la bellesa de la natura, sinó també moltes de les seves funcions essencials per a la vida humana a la Terra [3].

LA PROTECCIÓ DE LES BELLES I ELS SERVEIS DE LA NATURA

Protegir activament determinades àrees del món [4] ens permet recolzar espècies amenaçades, conservant-les no només a elles sinó també els seus serveis per a nosaltres i per a les futures generacions. Quan decidim quines àrees protegir, sovint escollim regions amb “belles” especialment carismàtiques i notables, com els pandes, els tigres o les àguiles daurades. Aquestes espècies sovint necessiten una àrea gran i d’alta qualitat per viure, i ocupen regions amb una gran diversitat d’altres espècies. Quan protegim aquestes “belles”, se suposa que també estem protegint automàticament molts altres animals i plantes més petits. La gent està més disposada a invertir diners en les “belles” perquè tothom les coneix i les estima. Qui no gaudeix observant un panda rodant pel bosc?

LES BÈSTIES SOTA ELS NOSTRES PEUS I PER QUÈ SOVINT NO ES TENEN EN COMPTE

Tanmateix, qualsevol persona que hagi fet una mica de jardineria o que hagi explorat el sòl sota els seus peus sap que la natura proporciona refugi a més espècies de les que podem veure a simple vista. Sota els nostres peus, i els peus del panda, hi ha una comunitat amagada de cucs de terra, formigues, aranyes, àcars, centpeus i escarabats. Si mirem més de prop (per exemple, amb un microscopi), també hi trobem bacteris i fongs. Com els ocells, les flors i les abelles, totes aquestes espècies subterrànies compleixen funcions i serveis importants. Per exemple, els fongs i els àcars digereixen fusta i fulles, aportant nutrients al sòl i a les plantes. Els cucs de terra afluixen el sòl i permeten que l’aire hi entri, fent-lo més productiu. Els centpeus i les aranyes controlen les plagues i impedeixen que les espècies nocives prenguin el control.

Tot i que les espècies subterrànies compleixen rols vitals i proporcionen serveis importants, sovint es passen per alt. Els científics estan començant a entendre quantes espècies hi ha al sòl i com aquestes espècies treballen conjuntament per modelar els processos subterranis. Hi ha diverses raons per aquesta manca de coneixement. No és fàcil d’accedir (ni de veure) el sòl, la qual cosa fa que els experiments, el seguiment i els estudis observacionals siguin difícils de planificar i realitzar. A més, molts dels jugadors importants en els sistemes subterranis són minúsculs i fan la seva feina en secret. Algunes persones fins i tot consideren els animals del sòl com a “bèsties”. Els cucs, insectes, aranyes, bacteris i fongs són poc considerats “belles”, tot i que les seves aparicions i maneres de viure tenen un encant propi. Durant l’establiment de noves àrees protegides, aquests problemes condueixen a que les espècies subterrànies siguin passades per alt.

PODEM SALVAR LA “BESTIA” PROTEGINT LA “BELLA”?

En la nostra recerca, ens vam preguntar si protegir les àrees basant-se en les “belleses” a sobre terra com el panda també protegeix automàticament les importants “besties” subterrànies com els cucs de terra. Podem salvar la “bestia” protegint la “bella”?

Aquesta pregunta és molt important perquè ens ajuda a entendre si la manera actual de triar les àrees protegides és prou bona o si cal ajustar-la per incloure els serveis ecosistèmics que fins ara podrien haver estat ignorats, però que són essencials per al benestar humà.

COM VAM ABORDAR AQUESTA PREGUNTA I QUÈ VAM TROBAR?

Per determinar si protegir les espècies a sobre terra també protegeix automàticament les espècies subterrànies, vam reunir moltes dades sobre la presència i diversitat d’espècies present a sobre el terra (mamífers, ocells, amfibis i plantes) i espècies subterrànies (bacteris, fongs i animals del sòl). La major part de les dades ja havien estat recollides i publicades per científics col·laboradors, i algunes informacions van ser extretes de bases de dades públiques [5]. A continuació, vam utilitzar tècniques informàtiques especifiques (ArcGIS: un programari per crear mapes i analitzar informació geogràfica) per crear mapes que mostressin patrons en les dades a nivell global. Mitjançant l’anàlisi i comparació d’aquests mapes, vam poder respondre a la nostra pregunta.

Quina és la resposta? Amb l’ajuda dels nostres mapes (Figura 1), vam veure que hi ha moltes zones on la biodiversitat a sobre terra i la biodiversitat subterrània són altes (“coincidència”), com en moltes regions tropicals del planeta (Figura 1—zones verdes). Tanmateix, també vam veure que hi ha moltes zones on la biodiversitat a sobre terra és alta i la biodiversitat subterrània és baixa (zones taronges), o al contrari (zones turqueses) (“desajust”). Un exemple de biodiversitat subterrània alta però biodiversitat a l’aire lliure baixa són les regions del nord de la Terra, com les vastes regions de tundra i zones boreals de l’hemisferi nord. La zona global de desajust on no és possible protegir la “bèstia” (diversitat subterrània) simplement protegint la “bella” (diversitat a l’aire lliure), ocupa aproximadament un terç de la superfície terrestre.

QUÈ PASSA AMB EL FUTUR?

D’acord amb els nostres resultats, recomanem fermament que s’adapti la manera en què els experts decideixen quines regions declarar com a àrees protegides (Figura 2). Tot i que és molt important protegir l’hàbitat de les “belles” com el panda o el tigre, hem de tenir cura de no passar per alt les “bèsties” del sòl que són tan importants per al nostre benestar. Si només ens concentrem en les zones que contenen “belles”, correm el risc de perdre moltes espècies del sòl i els seus serveis (per exemple: emmagatzematge de carboni en el sòl, purificació de l’aigua, cicle de nutrients), perquè aquestes espècies del sòl poden ser molt diverses en regions del món on les “belles” són menys diverses.

Els resultats d’aquest estudi només marquen el començament de nous enfocaments en la conservació de la natura. Com que no és fàcil accedir al sòl, encara necessitem molta més informació sobre les amenaces per als processos subterranis i els organismes del sòl, així com sobre els rols, les necessitats i els comportaments dels seus organismes. Això ajudarà a fer recomanacions sobre les zones a protegir i un ajust general de les pràctiques industrials i agrícoles fora de les zones de conservació. Per tant, un pas important és augmentar el coneixement general sobre les espècies del sòl a tot el món, mitjançant enquestes i programes de seguiment. Bàsicament, significa que hem d’ excavar més profund! Per deixar que els científics facin aquest important treball, és essencial sensibilitzar tant al públic general com als governs sobre la importància de les curioses “bèsties” sota els nostres peus.

GLOSSARI

Serveis Ecosistèmics

Funcions i processos d’un ecosistema que d’alguna manera beneficien als humans. Per exemple, la producció de fruita, fusta i oxigen, o la purificació de l’aigua.

Biodiversitat

La biodiversitat descriu la varietat i la variabilitat de la vida. Depenent del context, pot referir-se a diverses mesures. El més comú és el nombre i la varietat d’espècies diferents en una ubicació determinada.

Extinció

La desaparició permanent d’una espècie. L’extinció pot ser causada per esdeveniments naturals (com en el cas dels dinosaures) o per accions humanes (com en el cas del dodo).

Valor intrínsec

Un valor que prové des de dins. Es valora pel que és, més que pel que val.

Base de dades pública

Una col·lecció organitzada de dades que pot ser accedida per científics o pel públic general arreu del món.

REFERÈNCIES

EDITED BY: Malte Jochum

SCIENCE MENTOR: Ruchira Sharma

CITATION: Gottschall F, Cameron EK, Martins IS, Siebert J and Eisenhauer N (2020) Can We Save the Beast by Conserving the Beauty?. Front. Young Minds. 8:547740. doi: 10.3389/frym.2020.547740

CONFLICT OF INTEREST: The authors declare that the research was conducted in the absence of any commercial or financial relationships that could be construed as a potential conflict of interest.

COPYRIGHT © 2020 Gottschall, Cameron, Martins, Siebert and Eisenhauer : This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY). The use, distribution or reproduction in other forums is permitted, provided the original author(s) and the copyright owner(s) are credited and that the original publication in this journal is cited, in accordance with accepted academic practice. No use, distribution or reproduction is permitted which does not comply with these terms.

JOVES REVISORS

ANHAD, EDAT: 11

Hola, em dic Anhad i m’agrada escriure sobre temes (de vegades). També m’encanta mirar la televisió i jugar a videojocs a la meva consola, i també m’agrada passar temps amb els meus amics i la meva família. M’agrada mirar Netflix en el meu temps lliure i cuinar.

ASHIMA, EDAT: 12

Hola, em dic Ashima. M’agrada llegir llibres de ficció i nedar. M’encanta estudiar. La meva assignatura preferida són les matemàtiques. Les funcions quadràtiques són el meu tema preferit dins de les matemàtiques.

AUTORS

FELIX GOTTSCHALL

Ja de petit, en Felix estava fascinat pels dinosaures i tot tipus d’animals extints. Després de memoritzar tots els seus llibres infantils, passava molt de temps als museus i s’imaginava com seria buscar animals perduts ell mateix. Amb el temps, el seu interès va canviar cap als animals vius, com els ocells (que bàsicament són dinosaures!), i va començar a estudiar biologia. Com a científic, ha treballat en molts temes diferents, des de cargols brillants fins a capçades assedegades, passant per la vida sota terra. En lloc d’excavar per trobar dinosaures, ara excava per trobar bacteris del sòl, i encara hi veu l’aventura.*fgottschall@gmail.com.

ERIN K. CAMERON

A l’Erin li agradava jugar a fora quan era petita, però no es plantejava ser biòloga. Amb el temps, va començar a col·laborar en una recerca que examinava com les activitats humanes afecten els ocells cantaires, i ho va trobar fascinant. Quan va començar a treballar amb organismes del sòl i va veure quant encara en desconeixem, va tenir clar que volia estudiar biologia. Ara investiga com les activitats humanes afecten la biodiversitat del sòl i el funcionament dels ecosistemes. A més, en el seu temps lliure l’Erin gaudeix de l’esquí de fons, anar en bicicleta i fer caiac.

INÊS S. MARTINS

L’Inês sempre ha estimat aprendre com es creen les coses, d’on venen i com van canviant. No hi ha res que plantegi més preguntes d’aquest tipus que la natura, així que no és d’estranyar que l’Inês hagi triat estudiar biologia a l’escola. Durant els seus estudis, es va interessar especialment a veure com els humans han influït en els organismes canviant els seus hàbitats. Ara, dedica els seus dies a intentar modelar i entendre com respon la biodiversitat als canvis ambientals passats i possibles futurs a grans zones del món. Fora de la feina, a l’Inês li agrada practicar esports, anar al cinema i simplement gaudir del temps amb amics i família.

JULIA SIEBERT

La Julia ha estat fascinada per la natura des de petita. Passava tant de temps com podia a l’aire lliure, construïa cases de molsa al bosc i buscava tot tipus d’animals. Va seguir aquesta passió estudiant biologia i ciències de la comunicació, i sempre li ha agradat trobar maneres de transmetre el coneixement a diferents públics. Els seus estudis científics es van centrar en els efectes del canvi global sobre els organismes del sòl i les seves funcions als agroecosistemes. A més, va explorar formes de motivar els estudiants a l’escola per la ciència de la biodiversitat. En el seu temps lliure, gaudeix de l’equitació, viatjar, l’observació d’ocells, el ciclisme de muntanya i tot tipus d’esports a l’aire lliure.

NICO EISENHAUER

En Nico s’ha interessat per la natura des de la seva infància. Excava cucs de terra, atrapava granotes i peixos, i ajudava els llangardaixos a sobreviure els mesos d’hivern. Sempre l’ha fascinat la bellesa de la natura i el motiva la pregunta de per què una espècie concreta de planta o animal apareix en un lloc i no en un altre. Durant els seus estudis de biologia, va descobrir el seu interès pels animals del sòl i les seves activitats importants que són crucials per al funcionament dels ecosistemes. Quan no està treballant, en Nico gaudeix jugant a futbol i badminton, corrent i passant temps amb la família i els amics.

TRADUCTORA

**SANDRA VARGA **

La Sandra és Professora Associada a la Universitat de Lincoln, el Regne Unit. A part d’impartir classes en biologia, fa recerca investigant les relacions entre les plantes i el sòl per entendre com el canvi climàtic està afectant aquestes interaccions, i investiga com els microbis del sòl poden contribuir a la producció de plantes d’una manera més sostenible.

FUNDING (TRANSLATION)

The team Translating Soil Biodiversity acknowledges support of the German Centre for integrative Biodiversity Research (iDiv) Halle-Jena-Leipzig funded by the German Research Foundation (DFG FZT 118, 202548816).

CITATION (TRANSLATION)

This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC-BY 4.0). The use, distribution or reproduction in other forums is permitted, provided the original author(s) and the copyright owner(s) are credited and that the original publication in this journal is cited, in accordance with accepted academic practice. No use, distribution or reproduction is permitted which does not comply with these terms.

Recommended citation format: Gottschall F, Cameron EK, Martins IS, Siebert J and Eisenhauer N (2025) Can We Save the Beast by Conserving the Beauty?. (Catalan Translation: Varga S.). Translating Soil Biodiversity & Front. Young Minds. Originally published in 2020, doi: 10.3389/frym.2020.547740

Figures

Figura 1: Mapa mundial amb la distribució i superposició de la biodiversitat sobre terra (mamífers, ocells, amfibis i plantes) i subterrània (fongs, bacteris, insectes i cucs). Figura 1: Mapa mundial amb la distribució i superposició de la biodiversitat sobre terra (mamífers, ocells, amfibis i plantes) i subterrània (fongs, bacteris, insectes i cucs). Els colors indiquen combinacions diferents entre la biodiversitat a sobre i a sota terra. Taronja: alta biodiversitat sobre terra i baixa diversitat sota terra; beix: baixa biodiversitat sobre terra i baixa diversitat sota terra; verd: alta biodiversitat sobre terra i alta diversitat sota terra; turquesa: baixa biodiversitat sobre terra i alta diversitat sota terra; i gris: absència de dades. En el mapa es pot veure que hi ha zones de desajust (taronja) on no es pot protegir les “besties” si protegim les “belles”.

Figura 2: Com decidir quines àrees hem de protegir? Esquerra: una cientifica investiga per decidir quina àrea protegir sobre terra. Figura 2: Com decidir quines àrees hem de protegir? Esquerra: una cientifica investiga per decidir quina àrea protegir sobre terra. La decisió es basa en la diversitat d’espècies sobre terra i l’aparició de “bèsties”. Un resultat positiu porta a la protecció d’aquesta àrea en l’ecosistema. Mig: un científic investiga i troba baixa diversitat sobre terra i no coneix la diversitat subterrània. L’àrea no es protegeix. Els organismes del sòl són sovint passats per alt i amenaçats per l’industria i l’agricultura. Moltes funcions importants i serveis del sòl es perden. Dreta: A més de mirar sobre terra, els científics tenen en consideració els organismes del sòl. L’àrea serà protegida degut als resultats positius en diversitat del sòl. Les funcions de l’ecosistema del sòl i els seus serveis es preserven.